El passat 28 de novembre, en el marc de la 28a Festa de les Lletres del Vallès Oriental, organitzada per Òmnium Cultural del Vallès Oriental, un jurat format pel filòleg Xavier Moral i el sociolingüista Joan Argenter va decidir concedir el 17é Premi de Sociolingüística Jaume Camp a la tesi Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians, que vaig defensar a la Universitat de Barcelona el 22 de setembre.

Us reproduïsc, a continuació, les paraules d’agraïment que vaig llegir després del lliurament. I aprofite, de nou, per a donar les gràcies per aquest reconeixement i l’enhorabona a la resta de premiats!


En primer lloc, no cal dir que és tot un honor i un motiu d’alegria que concediu el premi Jaume Camp de sociolingüística a una tesi doctoral que vaig presentar tot just fa dos mesos a la Universitat de Barcelona, i que em van dirigir F. Xavier Vila i Joan Pujolar, a qui dec una part del reconeixement.

Si em permeteu explicar-ho, vaig defensar la tesi el dia 22 de setembre, mentre els estudiants d’Universitats per la República ocupaven la universitat central. Una mobilització esperonada per la que s’havia produït dos dies abans a la Conselleria d’Economia, i per la qual Jordi Cuixart i Jordi Sánchez porten setmanes segrestats i empresonats a centenars de quilòmetres de casa, d’una manera tan injusta. Avui no podia sinó exigir el seu alliberament i expressar tota la meua solidaritat i suport als seus familiars i amics i a tota la gent de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural.

Precisament Òmnium i entitats com el Casal del Mestre de Granollers i Vallès Oriental, guardonada aquesta mateixa nit amb el 7é Premi a l’acció cívica en favor de la llengua catalana Ramon Casanovas, han estat clau en una de les diferents històries que explica aquesta tesi, pel seu paper destacat en la construcció i la defensa de l’escola catalana. Òmnium ho ha fet d’ençà de la campanya “Català a l’escola”, que ja l’any 1969 defensava la inclusió de l’ensenyament del català a les aules, fins al treball en la plataforma unitària “Som escola”, que defensa el model educatiu català de les ingerències judicials. En la tesi he pogut comprovar com aquest model de conjunció ha universalitzat la competència en català, i ha permès a milers de persones que no la tenien com a llengua familiar d’apropiar-se-la, de fer-ne ús social i d’incorporar-la com un element més de les seues identitats, múltiples i complexes. L’escola catalana ha estat doncs fonamental en la consolidació del català com a llengua d’ús públic i com a mitjà d’inclusió i de cohesió social. I tot plegat en un estat de subordinació política i a pesar de la demografia adversa.

Malauradament, la tesi també explica altres històries, i la trajectòria que dibuixa per a la llengua catalana al País Valencià és ben diferent, després de vint anys de clara hostilitat política i debilitament de la societat civil. Una situació que tot just ara comencem a capgirar. La tesi també mostra que la substitució lingüística continua sent una realitat palpable a les llars, a les aules i als carrers de les grans ciutats del país, i Castelló de la Plana, la ciutat d’on vinc i una de les que he estudiat en la tesi, no n’és una excepció.

En qualsevol cas, espere que aquest treball oferisca claus interpretatives que ajuden a transformar la realitat i a superar la minorització de la llengua catalana. Així ho han fet, abans, altres recerques guardonades amb el Premi Jaume Camp, com la tesi doctoral de Natxo Sorolla, premiada en l’edició de l’any passat, i que apuntava als primers indicis de substitució lingüística a les comarques centrals de la Franja, en un entorn que havia destacat històricament per la forta vitalitat del català.

Moltes gràcies!

(fotografies de Mar Martín)

Anuncis